Mostrando entradas con la etiqueta cultura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cultura. Mostrar todas las entradas

19 may 2013

Homenache a Catalunya

"...Quan mos ne fuemos de premiso,   yo  levaba cent quince diyas en o frent. Ixe periodo me semblaba allora un d’os més inutils   de toda ra vida de yo.

M’alisté en a melicia ta barallar o faixismo y, dica ixe inte, quasi no heba luitato,  només feba que bi estar, igual como una suerte d’obchecto pasivo, sin fer atra cosa, a truca d’as mías racions, que patir a fridor  y ra manca de suenyo. Talment siga ixa ra destinada de quasi toda ra soldadalla en quasi todas  ras guerras. Agora que meto iste trango d’a mía vida en anviesta, no me’n repiento  brenca.

De seguras, m’hese feito goi  servir con més gran eficacia ta ro gubierno espanyol, pero dende un punto de vista presonal, lo d’o mío propio desenvolique,  Ixos primers tres u quatre meses de melicián no estioron perdemés como pensé allora.  Establioron una traza d’interregno en a mía vida, muit distinto de qualsiquiera atra experiencia que m’hese escaixito enantis y,  quemisió, que’n pueda escaixer-me en l’esdevenider,  y m’amostroron cosas que no’n  hese puesto aprender d’atra traza.

Lo prencipal ye que mientres tot ixe tiempo en heba estato isolato – en o frent un ye quasi de raso isolato d’o mundo exterior, y mesmo de lo que escaixeba en Barcelona tenebanos una ideya muito imprecisa- entre presonas que calerba definir en linias chenerals y sin temor a entivocar-se muito, como revolucionarias. Isto en yera a resultas d’o sistema melicián, que en o frent d’Aragón remanié con ixe carácter inalterable dica chunio de 1937.

3 nov 2012

A consciencia de futur

"Quála cosa ye lo que esferencia a l'hombre d'atras especies animals? O feito de poseyer un pulgar oposable a ros demés didos d'a man? O luengache? A sesera hiperdesenvolicada? a suya posición vertical? Talment siga simplament a consciencia de futur. Totz os animals viven en o present y ro pasau. Analisan o que escayeix y lo contimparan con ixo que ya han experimentato. En cambeo, l'hombre, tracta de preveyer lo que li excaixerá maitín.

Ista disposición a controlar o futur surte, sin dandalo, quan l'hombre d'o Neolitico prencipia a intresar-se per l'agricultura. Renunciaba asinas a ra recullita y a ra cazata, fuents aliatorias d'alimento, ta espicular con as cullitas futuras. Allora, ye lochico que ra visión d'o futur resulte subchectiva y per tant esferent ta cada seyer humán. Os humans se meten a la vegada a elaborar un luengache que pueda describir ixos distintos esdeveniders que lis aguaitan. Y ye rancando d'a consciencia de futur quan naix un luengache capable de describir-lo.

As luengas antigas disposaban d'un vocabulario encletau y d'una gramatica simpla ta charrar d'o futur. Enguán, as luengas mudernas no han cesato de pulir ixa gramatica.

Ta refirmar as expectativas de futur, caleba, en toda lochica, inventar a tecnolochía. Astí s'afinca o prencipio de l'engranache.

Dios ye o nombre dau per os humans a ixo qu'eslampa d'o suyo dominio de l'esdevenider. Per cuentra, a tecnolochía lis premite controlar cada vegada millor ixe futur. Dios s'esvaneix pogresivament, remplazau per os meteorologos, futurologos y totz aquells que creyen saper, gracias a l'emplego de maquinas, perqué o maitín será asinas y no d'unatra traza".

La Revolution des Fourmis
Bernard Werber