30 de nov. 2012

Aspigas d'oro y mái no més d’estrinques


Antonio Aramayona 

Fuent: La Utopía es necesaria


Dende fa unas pocas semanas, torna a arreciar a plevia aceta de qualques beuses que ninvian correus electronicos ta no mercar productos catalans. Cadagún d'ells tien a virtut d'ubrir as mías talladeras ragonables ta ra tristura. Me vago pensando en ixes encefalogramas plans que ninvian tals correus y m'asalta ro dandalo de si una Espanya s’amorta u si d’unatra Espanya badalla, de vez que tiengo a certitut qu’una d'ixas dos Espanyas, u todas dos, ye qu’en me tien tant chelau o corazón.

Fa unas anyadas me’n trobé un maitín, ya empecipiau o curso, a Jing, una mesacha de quince anyos, posada en una esculladera d'a primera ringlera, alufrando-me fito-fito. Sin previo aviso, la heban embutito en clase d'Etica de 4º d'ESO, sin ni sisquiá avisar-me que no sapeba una sola parola en castellán. Boquiubierto me’n quedé, metendo-me en o suyo perello sentindo sonius inintelichibles sin tartir de ueito y meya d’a maitinada ta dos y meya d'o meyodiya cada diya d'a semana, de luns ta viernes.

Jing estié con o tiempo una buena lición ta totz os que yeranos en aquera clase, en que yo yera tutor. D’entre totz, a ro largo d'o curso, li faciemos saper dende o primer diya que querebanos charrar con ella de muitas cosas, qu’ella mos aduyarba tamién a cambear muitas atras d'as nuestras pautas mentals y de comportamiento, que rematarbanos replecando-nos y capindo-nos lugo ta ir construyindo a ixena ixa vida y ixe mundo que tantos aspiramos y en tenemos dreito.

Jing facié muitos d’amigos –yo en tiengo ra honor de contar-me d’entre ells-, mos recentó tradicions, falordias y costumbres en clase, fendo-nos participes d'o gran cabal qu’en portiaba con ella dende a suya tierra. Quedamos asinas enrequius totz y todas.

Tiengo buenos amigos catalans, que truixoron con yo a suya butifarra y as suyas monchetas, os suyos villancicos y as suyas sardanas, as casas suyas y ras suyas parentallas, o suyo idioma y os suyos costumbres. De tot ixo me sigo sentindo argüelloso y agradeixiu. Lo esferent complementa y enrequeix, y ye un sinsentiu veyer-lo com’un atentau cuentra lo propio (cosa ye propia, ni sisquiá ra tierra; encara que ra tierra ye tant chenerosa que s’en fa de totz con tall que la cudiemos).

Cadaguna d'as opcions politicas y culturals arredigadas en Catalunya ye tamién un tresoro de totz, fueras d’os beuses que espiernen lo que esconeixen, viedan lo que lis empentan os suyos propios totons y ninvian correus electronicos que reflectan l’esbaruquiada d’a suya alma. Per qué no deixar que ros catalans sieguen con as suyas falces cutio aspigas d'oro y mái no més d’estrinques?



29 de nov. 2012

Gerhard Rohlfs y ras paniquesas

Diceba Gerharhd Rohlfs, prestichioso lingüista alemán especializau en filolochía romanica,  que ra parola aragonesa "paniquesa" (mustela nivalis) yera composada per as parolas "pan" y "queso". En una refitolera hipotesi suya a parola tenerba l'orichen de nombrar istos dos elementos en una formula de conchuro antiquisma y que pareix que se estendillarba per gran parti d'a peninsula iberica, a lo menos per a parti norte.. Istos dos elementos: pan y queso, estarban ufiertos ta l'animalet ta que no fese mal dengún ta ras pirinas domesticas.
Guallardo eixemplo de paniquesa común.

A mesma voz en podemos trobar en l'euskera de Nabarra: ogi-gatza (pan-queso) y mesmo en Gascón, a on en bellas vals amaneix como pallét (pan-leite).

As paniquesas s'estendillan per tot l'hemisferio norte y dau que son excepcionalment fuertas, áchils y furas en contimparanza con a suya mida tan chicorrona, de només 20 u 22 cm de lonchitut, popularment s'ha preso ro suyo nombre como adchectivo ta referir-se tamién ta presonas que sigan permenadas, enatizas y de garra confitar. 


Fuent: Dialectos del Pirineo Aragonés (Semejanzas y Diferencias). Gerhard Rohlfs

25 de nov. 2012

José Martí y Chuan de Lanuza

 

Qué ligamen puet existir d’entre José Martí, pai d'a independencia cubana y Chuan de Lanuza o Mozo, disgraciau Chusticia d'Aragón que tresbatié o tozuelo per concarar-se con Zelipe II? 

Bi’n ha qualques evidents. Totz dos yeran subdditos d'o Rei d'Espanya. Totz dos se rebeloron cuentra ell. Totz dos prenoron as armas ta barallar a l'eixercito reyal. Totz dos perdioron. Totz dos murioron. La un feneixié en combat (José Martí). L'atro feneixié en o cadalso (Lanuza). 

11 de nov. 2012

Contra natura, d'Ignacio Escolar

"Lo natural ye parir con dolor, morir antis de fer trenta anyadas, a bardoma, a malotía. Lo natural ye qu'un de diez ninos no perviva a ra libradura, que una de vente mais feneixca en librar. Lo natural ye que només pervivan os més cerenyos, que ros ciegos no leigan. Cosa més natural que ro sarrampión, que ro cancer, que ra quera, que ra postema, que ra malaria. 

A luita contra natura ye ro verdader motor d'a hestoria. Ye lo que en verdat mos esferencia d'a resta d'os seyers vivos: A nuestra capabilidat ta pervivir a ra naturaleza, per dura que’n siga, y en qualsiquiera parti d'o mundo. Por ixo bi’n ha humans en l'Arctico y en l'Ecuador. A intelichencia ye ro meyo, no pas a fin: En ye ra traza més util qu’han trobato ros nuestros chens ta perpetugar-se, ta immortalizar ixe ininterrompiu herencio d'ADN qu'un diya aconsiguié salir de l'augua, pretar o fuego, cincelar sobre piedra ra primera parola, plegar a ras estrelas. Chugar a estar dios? Levamos fendo-lo dende l’inte en que l'homo sapiens inventó una aina y esdevinié en creyador. Perque garra atro seyer vivo heba modelato a suya realidat de tall traza como ta que lo humán esdevenise en a mida d’as cosas. 

3 de nov. 2012

A consciencia de futur

"Quála cosa ye lo que esferencia a l'hombre d'atras especies animals? O feito de poseyer un pulgar oposable a ros demés didos d'a man? O luengache? A sesera hiperdesenvolicada? a suya posición vertical? Talment siga simplament a consciencia de futur. Totz os animals viven en o present y ro pasau. Analisan o que escayeix y lo contimparan con ixo que ya han experimentato. En cambeo, l'hombre, tracta de preveyer lo que li excaixerá maitín.

Ista disposición a controlar o futur surte, sin dandalo, quan l'hombre d'o Neolitico prencipia a intresar-se per l'agricultura. Renunciaba asinas a ra recullita y a ra cazata, fuents aliatorias d'alimento, ta espicular con as cullitas futuras. Allora, ye lochico que ra visión d'o futur resulte subchectiva y per tant esferent ta cada seyer humán. Os humans se meten a la vegada a elaborar un luengache que pueda describir ixos distintos esdeveniders que lis aguaitan. Y ye rancando d'a consciencia de futur quan naix un luengache capable de describir-lo.

As luengas antigas disposaban d'un vocabulario encletau y d'una gramatica simpla ta charrar d'o futur. Enguán, as luengas mudernas no han cesato de pulir ixa gramatica.

Ta refirmar as expectativas de futur, caleba, en toda lochica, inventar a tecnolochía. Astí s'afinca o prencipio de l'engranache.

Dios ye o nombre dau per os humans a ixo qu'eslampa d'o suyo dominio de l'esdevenider. Per cuentra, a tecnolochía lis premite controlar cada vegada millor ixe futur. Dios s'esvaneix pogresivament, remplazau per os meteorologos, futurologos y totz aquells que creyen saper, gracias a l'emplego de maquinas, perqué o maitín será asinas y no d'unatra traza".

La Revolution des Fourmis
Bernard Werber