30 de des. 2012

O Charraire Revista Anyal nº 2

No mos restaba ya que presientar  agora  a segunda edición d'a nuestra Revista Anyal a on replegamos totz os posts  que i estioron publicatos mientres ista anyada 2012 en iste Bloc.


O Charraire Revista Anyal 2

Remerar només que A Revista Anyal, asinas como atros textos d'intrés s'en troban disposables en ista endrecera.

 Buen cabo d'anyo y millor 2013 a totz!

20 de des. 2012

Diccionario Bilingüe Aragonés-Castellán. Tercena edición

Tot plega y pareix que ha plegato l'inte de publicar l'enampladura feita mientres toda ista anyada 2012 en o nuestro diccionario bilingüe. que en ye a primera ragón d'estar d'iste bloc. Disgraciadamente no son adhibitas todas as parolas que mos haberba cuacato adhibir, manimenos, call quaternar qu'iste no ye que un treballo progresivo que femos dende l'humildat y china-chana. Demandamos pacencia y una mica de tiempo ta fer-lo posible enca sigamos tristament conscients que talmén l'aragonés no apreste ya  d'ixe tiempo.



Asperando una vegada més como  de cutio  asperamos qu'en faiga honra ta ros nuestros lectors y aduye a fer coneixer ista aimada luenga nuestra.


Diccionario Bilingüe Aragonés Castellano

Postdata: Remerar només que a nueva edición d'o diccionario -igual como a resta de textos que dende iste bloc levamos publicada- se puet baixar de baldes en o nuestro Fundo Decumental.

13 de des. 2012

Una Luenga ta dominar-las a todas

Fuent: iwrite

“En suma, a Castiella primitiva en o suyo luengache,  mesmo que en a politica y en a guerra,  mesmo qu’en o dreito, s'apercazaba a complir una evolución que en yera destinada a trunfar. Iba menada per  un fin sentiu selectivo que encertaba ascape con aquellas formas que més tardi prosperarban tamién espontaniament en os dialectos circunvecins [...]”. 
Imachen d'a portalada d'o libro: "El Nacionalismo língüístico"
 de Juan Carlos Moreno Cabrera


Son parolas de Ramón Menéndez Pidal, considerau l’establidor d'a filolochía espanyola, en un d'os suyos libros amán de l'orichen d'o castellán. Asinas pos, seguntes iste autor, o viello condau, y dimpués reino, de Castiella s’afinca en l'abantguardia d'o luengache, a politica, a guerra y ro dreito peninsulars perque ixe yera o suyo destín y, en lo respective exclusivament a ro luengache, perque teneba una sensibilidat especial ta trigar as variedatz (u formas) d'as parolas més innovaderas, que dimpués prenerban as luengas vecinas.

Hue aimo de charrar d'o nacionalismo lingüistico, y en concreto meteré o foco en o nacionalismo castellanista u espanyolista. Bi son quantos argumentos con qualos s'ha pretendito, y se preten encara, chustificar a preminencia d'a luenga castellana sobre as  demés luengas d'o nuestro país. Pero hue me centraré en o que considero més perigloso d'ells, que pende en que ra propia luenga castellana tenerba un inherent caracter innovador, rebelde y discordant qu'explanicarba l'exito d'a suya esbandidura en traza de falca invertida, sorbindo en ro suyo trango ras luengas d’o suyo arredol: l'astur-lionés y ro navarro-aragonés. Iste ye l'argumento agafau per Menéndez Pidal, predominant en l'ambito academico dica fa uns anyos. Considero que ye l'argumento més perigloso de totz perque ye atrapaciau d’una suposada riguridat lingüistica que no ye tall; esfender que obchectivament o castellán poseye as qualidatz més aconsonants ta esdevenir en a luenga mayoritaria en a nuestra peninsula, y mesmo en atros puestos d'o mundo, me se fa una error, y muit grieu.

30 de nov. 2012

Aspigas d'oro y mái no més d’estrinques


Antonio Aramayona 

Fuent: La Utopía es necesaria


Dende fa unas pocas semanas, torna a arreciar a plevia aceta de qualques beuses que ninvian correus electronicos ta no mercar productos catalans. Cadagún d'ells tien a virtut d'ubrir as mías talladeras ragonables ta ra tristura. Me vago pensando en ixes encefalogramas plans que ninvian tals correus y m'asalta ro dandalo de si una Espanya s’amorta u si d’unatra Espanya badalla, de vez que tiengo a certitut qu’una d'ixas dos Espanyas, u todas dos, ye qu’en me tien tant chelau o corazón.

Fa unas anyadas me’n trobé un maitín, ya empecipiau o curso, a Jing, una mesacha de quince anyos, posada en una esculladera d'a primera ringlera, alufrando-me fito-fito. Sin previo aviso, la heban embutito en clase d'Etica de 4º d'ESO, sin ni sisquiá avisar-me que no sapeba una sola parola en castellán. Boquiubierto me’n quedé, metendo-me en o suyo perello sentindo sonius inintelichibles sin tartir de ueito y meya d’a maitinada ta dos y meya d'o meyodiya cada diya d'a semana, de luns ta viernes.

Jing estié con o tiempo una buena lición ta totz os que yeranos en aquera clase, en que yo yera tutor. D’entre totz, a ro largo d'o curso, li faciemos saper dende o primer diya que querebanos charrar con ella de muitas cosas, qu’ella mos aduyarba tamién a cambear muitas atras d'as nuestras pautas mentals y de comportamiento, que rematarbanos replecando-nos y capindo-nos lugo ta ir construyindo a ixena ixa vida y ixe mundo que tantos aspiramos y en tenemos dreito.

Jing facié muitos d’amigos –yo en tiengo ra honor de contar-me d’entre ells-, mos recentó tradicions, falordias y costumbres en clase, fendo-nos participes d'o gran cabal qu’en portiaba con ella dende a suya tierra. Quedamos asinas enrequius totz y todas.

Tiengo buenos amigos catalans, que truixoron con yo a suya butifarra y as suyas monchetas, os suyos villancicos y as suyas sardanas, as casas suyas y ras suyas parentallas, o suyo idioma y os suyos costumbres. De tot ixo me sigo sentindo argüelloso y agradeixiu. Lo esferent complementa y enrequeix, y ye un sinsentiu veyer-lo com’un atentau cuentra lo propio (cosa ye propia, ni sisquiá ra tierra; encara que ra tierra ye tant chenerosa que s’en fa de totz con tall que la cudiemos).

Cadaguna d'as opcions politicas y culturals arredigadas en Catalunya ye tamién un tresoro de totz, fueras d’os beuses que espiernen lo que esconeixen, viedan lo que lis empentan os suyos propios totons y ninvian correus electronicos que reflectan l’esbaruquiada d’a suya alma. Per qué no deixar que ros catalans sieguen con as suyas falces cutio aspigas d'oro y mái no més d’estrinques?



29 de nov. 2012

Gerhard Rohlfs y ras paniquesas

Diceba Gerharhd Rohlfs, prestichioso lingüista alemán especializau en filolochía romanica,  que ra parola aragonesa "paniquesa" (mustela nivalis) yera composada per as parolas "pan" y "queso". En una refitolera hipotesi suya a parola tenerba l'orichen de nombrar istos dos elementos en una formula de conchuro antiquisma y que pareix que se estendillarba per gran parti d'a peninsula iberica, a lo menos per a parti norte.. Istos dos elementos: pan y queso, estarban ufiertos ta l'animalet ta que no fese mal dengún ta ras pirinas domesticas.
Guallardo eixemplo de paniquesa común.

A mesma voz en podemos trobar en l'euskera de Nabarra: ogi-gatza (pan-queso) y mesmo en Gascón, a on en bellas vals amaneix como pallét (pan-leite).

As paniquesas s'estendillan per tot l'hemisferio norte y dau que son excepcionalment fuertas, áchils y furas en contimparanza con a suya mida tan chicorrona, de només 20 u 22 cm de lonchitut, popularment s'ha preso ro suyo nombre como adchectivo ta referir-se tamién ta presonas que sigan permenadas, enatizas y de garra confitar. 


Fuent: Dialectos del Pirineo Aragonés (Semejanzas y Diferencias). Gerhard Rohlfs

25 de nov. 2012

José Martí y Chuan de Lanuza

 

Qué ligamen puet existir d’entre José Martí, pai d'a independencia cubana y Chuan de Lanuza o Mozo, disgraciau Chusticia d'Aragón que tresbatié o tozuelo per concarar-se con Zelipe II? 

Bi’n ha qualques evidents. Totz dos yeran subdditos d'o Rei d'Espanya. Totz dos se rebeloron cuentra ell. Totz dos prenoron as armas ta barallar a l'eixercito reyal. Totz dos perdioron. Totz dos murioron. La un feneixié en combat (José Martí). L'atro feneixié en o cadalso (Lanuza). 

11 de nov. 2012

Contra natura, d'Ignacio Escolar

"Lo natural ye parir con dolor, morir antis de fer trenta anyadas, a bardoma, a malotía. Lo natural ye qu'un de diez ninos no perviva a ra libradura, que una de vente mais feneixca en librar. Lo natural ye que només pervivan os més cerenyos, que ros ciegos no leigan. Cosa més natural que ro sarrampión, que ro cancer, que ra quera, que ra postema, que ra malaria. 

A luita contra natura ye ro verdader motor d'a hestoria. Ye lo que en verdat mos esferencia d'a resta d'os seyers vivos: A nuestra capabilidat ta pervivir a ra naturaleza, per dura que’n siga, y en qualsiquiera parti d'o mundo. Por ixo bi’n ha humans en l'Arctico y en l'Ecuador. A intelichencia ye ro meyo, no pas a fin: En ye ra traza més util qu’han trobato ros nuestros chens ta perpetugar-se, ta immortalizar ixe ininterrompiu herencio d'ADN qu'un diya aconsiguié salir de l'augua, pretar o fuego, cincelar sobre piedra ra primera parola, plegar a ras estrelas. Chugar a estar dios? Levamos fendo-lo dende l’inte en que l'homo sapiens inventó una aina y esdevinié en creyador. Perque garra atro seyer vivo heba modelato a suya realidat de tall traza como ta que lo humán esdevenise en a mida d’as cosas. 

3 de nov. 2012

A consciencia de futur

"Quála cosa ye lo que esferencia a l'hombre d'atras especies animals? O feito de poseyer un pulgar oposable a ros demés didos d'a man? O luengache? A sesera hiperdesenvolicada? a suya posición vertical? Talment siga simplament a consciencia de futur. Totz os animals viven en o present y ro pasau. Analisan o que escayeix y lo contimparan con ixo que ya han experimentato. En cambeo, l'hombre, tracta de preveyer lo que li excaixerá maitín.

Ista disposición a controlar o futur surte, sin dandalo, quan l'hombre d'o Neolitico prencipia a intresar-se per l'agricultura. Renunciaba asinas a ra recullita y a ra cazata, fuents aliatorias d'alimento, ta espicular con as cullitas futuras. Allora, ye lochico que ra visión d'o futur resulte subchectiva y per tant esferent ta cada seyer humán. Os humans se meten a la vegada a elaborar un luengache que pueda describir ixos distintos esdeveniders que lis aguaitan. Y ye rancando d'a consciencia de futur quan naix un luengache capable de describir-lo.

As luengas antigas disposaban d'un vocabulario encletau y d'una gramatica simpla ta charrar d'o futur. Enguán, as luengas mudernas no han cesato de pulir ixa gramatica.

Ta refirmar as expectativas de futur, caleba, en toda lochica, inventar a tecnolochía. Astí s'afinca o prencipio de l'engranache.

Dios ye o nombre dau per os humans a ixo qu'eslampa d'o suyo dominio de l'esdevenider. Per cuentra, a tecnolochía lis premite controlar cada vegada millor ixe futur. Dios s'esvaneix pogresivament, remplazau per os meteorologos, futurologos y totz aquells que creyen saper, gracias a l'emplego de maquinas, perqué o maitín será asinas y no d'unatra traza".

La Revolution des Fourmis
Bernard Werber

27 d’oct. 2012

Estratechias de manipolación mediatica

Enguán podemos veyer y comprebar como os meyos tradicionals mos amagan de traza guaire escarada l’información que mos intresa. De seguras que per no estar meyos abastablement libres sino perteneixents a grans multinacionals d’a información con os suyos propios intreses -as més d’as vegadas concaraus con os nuestros.

Per tot isto call estar percabiu y no deixar-se encantuciar per unas noticias asepticas que mos levan a ra indiferencia y pasividat social. Astí os deixo as prencipals estratechias de manipolación que os meyos fan servir cutianament a fin que nusatros continemos mielsudament amurriaus en o nuestro sillón. Paraz cuenta:

DIEZ ESTRATECHIAS DE MANIPOLACIÓN MEDIATICA

24 d’oct. 2012

Meter tot en qüestión. Noam Chomsky


Noam Chomsky ye filosofo, escritor, controvertiu activista y un d'os lingüistas més brilosos y reconeixius d'a humanidat. O suyo treballo ye estudiato en as universidatz de tot o mundo, dende facultatz de psicolochía dica titolacions lingüisticas, pasando per muitas atras disciplinas.Dada a suya brilosidat en tot lo qu'en fa, muitas son as frases que mos ha deixadas en istas zagueras anyadas de cerenyo activismo politico. Mái no ye mala ideya - per a suya actualidat, oportunidat y agudeza-  remerar bell unas:



"A tradición intelectual ye de servilismo enta ro poder, y si yo no la traicionase, m'averguenyarba de yo  mesmo".

"Quí son os guardians d'a historia? Os historiadors, naturalment. As clases educadas, en cheneral. Parti d'o suyo treballo ye farchar a nuestra visión d'o pasau de traza que empare os intreses d'o poder present. Si no en fan asinas, serán prebablement marguinaus d'una traza u d'unatra".


14 d’oct. 2012

"Españolizar" ye...



O ministro de Educación y Cultura, José Ignacio Wert, dice no esdicir-se y no rectificar "una coma" amán de que l’intrés de l’Eixecutivo espanyol ye "españolizar a los alumnos catalanes", car "por más vueltas que le doy, no veo nada reprobable en usar el verbo españolizar".

En una entrevista d’o diyario 'El Mundo', Wert se describe como "un nacionalista cívico español" y li se fa que "el término nacionalista no tiene por qué ser estigmatizado, siempre y cuando no se refiera a nacionalismos excluyentes".

Seguntes iste carnuz o suyo nacionalismo “españolista” no ye excluyent encá pretenda imposar una anviesta d’Espanya tant esbirriayada.

Ta ells, “españolizar” ye imposar a luenga castellana, o dreito castellán, funcionarios y mayestros que només charren o castellán encá tiengan qu’admenistrar y amostrar a escribir a millons de presonas con luengas distintas, acotolar atrás culturas, fer a mofla d’atros puntos de vista, mentir y malmeter a unas CCAA debant d’atras ta qu’esdeviengan unatra vegada en simplas gubernacions cevils.

Os catalans li han dito a iste modelo d’Espanya que prou, ells, no pas como nusatros, aiman cudiar y proteixer a suya luenga -que tamién ye nuestra- y no se’n deixan mangoniar més per mans foranas.

A graniza mayoralla d’os aragoneses semos ya “españolizados”, ixuplidando as nuestras antiquismas luengas propias -aragonés y catalán, que no pas o castellán imposau per funcionarios foranos- ; o nuestro dreito historico (fueros), a nuestra cultura, as nuestras ideyas propias y o nuestro argüello y dignidat como pueblo.

Españolizar” ye, de cutio, imposar a Castiella més imperialista y excluyent an no cullen atrás nacionalidatz ni tampoc no atrás trazas de estar espanyol, una Castiella on que muitos ciudadans de l’Estau y bell uns aragoneses prencipiamos a estar ya més que fartos.




Comentario censurato en l'espanyolista Heraldo de Aragón....
Per no estar guaire "españolizado"???.

9 d’oct. 2012

L'Aragonés deinde Iberolingua.com

O catalán ye, de conchuntas con  l'aragonés, una luenga propia d'a nuestra comunidat. Manimenos, talment per no estar  luenga exclusiva y especifica d'Aragón sino truixata con atras comunidatz, u talment per no estar en o periglo d'extinción en que l'aragonés se i troba enguán, no mos  hemos alticamato debidament d'ista polida luenga dica hue.

Antimés, no call ixuplidar tampoc que lo tema central d'iste bloc ye l'aragonés y si podemos ocuparnos-ne fendo servir a luenga catalana ta millor comprensión d'os catalanofablants que veigan o bloc, millor que millor. Asinas, d'un trucaz, emparamos l'atra luenga minorizata d'Aragón que pateix tamién l'ixuplido institucional y o retacule social en o nuestro país.

Tos deixo astí un intresant ensayo amán  de l'aragonés publicato per Iberolingua.com, l'enciclopedia lingüistica d'a Península Iberica  en a luenga catalana, que tracta d'estar guaire enciclopedico, editau deinde iste bloc (con l'humilde animo de colaborar n'a espardidura d'a luenga aragonesa y o refirme ta ra riqueza lingüistica peninsular) call  dicir  que os autors están otris,  totz colaboradors d'o prochecto d'Iberolingua.  

Puet escargar-lo astí.
L'aragonés Iberolingua

6 d’oct. 2012

Capucheta Roya y lo mercau feroch

"Como ya en sapetz ixo d'a mai que ninvia a ra suya filla ta casa d'a yayeta suya con virolla trescruciando a selva y bla, bla, bla, imos-ne dreitament ent'a medolla.

 (Escena d'o leito, con Capucheta y ro Mercau Feroch) 

 _ Yayeta, yayeta: Perqué a crisi d'o sistema financiero privau ha rematato esdevenindo en crisi d'a debda publica? 

 _ Ta privatizar as ganancias y socializar as perdas millor...

 _Yayeta, yayeta: Perqué Quánto més de diners en tiens, més facil en ye fuyir-se d'as peitas? 

 _Ta poder invertir en os nuestros concietos millor...

 _Yayeta, yayeta: Perqué deinde a refundación d'o capitalismo financiero s'ha pasato ta ra cancellación de l'Estau d'o Buempasar? 

 _ Ta chestionar privadament lo publico millor... 

 _Yayeta, yayeta: Perqué ye tant difícil regular os mercaus, achiquir o frau, gravar as transaccions financieras, privar l'espiculación... y tant fácil retallar os dreitos d'os treballadors? 

 _Ta minchaaaaaaaaaar-te milloooooooooor! Y la se'n minchó. Fin. 

 Y lo cazataire?, a yayeta rescatada?, a venganza escopeta en man?, o castigo t'o mercau feroch? Rai, rai. Isto en son lentellas, que sino s'encarranyan a prima (de risque), os chinos y os quatarís. 

 Si os chirmans Grimm (y Keynes) debantaran o tozuelo..".

Cuentos chinos de la Economia y otros chascarrillos para acabar con el sistema

EconoPlastas

25 de set. 2012

Educación Civica y Caciquismo

"A educación civica, amenistable de cutio, se’n fa indispensable en una democracia. Políu ye ixe poder, meyant qualo o pueblo esleix a qui li donarán as leis, a qui han d’admenistrar os intreses d’o suyo monecipio, a suya provincia, etcetera; manimenos, si o pueblo no se educa ta cumplir ixa puyada misión, o suyo poder ye només que teorico; pos, en a practica, lo detentan oligarquías de distintas colors, qualo denominador común ye a manca d’ideyals, y emparadas ordinariament per una fuerza ilegal, que se’n clama caciquismo.
Indubdablement, o caciquismo ye fillo d’a ignorancia d’a chent y d’a manca de educación civica en todas as clases d’a nuestra sociedat. A entrevención de totz en a vida publica, en votar quan correspon, y en alticamar-se per os problemas chenerals, etc, rematará con ixe mal endemico, astí a on l’ignorancia ye una malotía cronica. 
“No abasta sinyalar, diz Compayré, que a instrucción civica ye útil; en verdat en ye amenistable, més que més deinde que bi son os pueblos cevilizaus, a libertat politica y cevil.

En un país que se gubierna a sí mesmo y en o que cada indivíduo partecipa librement per os suyos votos en l’endrecera d’s afers publicos ¿Cómo admeter que a mayoría de ciudadans, ixos que no freqüentan soque a escuola primaria, remaneixcan en l’ignorancia d’as suyas obligacions politicas y socials?

Lis se dimana que rispecten una constitución que no coneixen; que echerzan dreitos y cumplan debers qualo sentiu y alcance ignoran.

Ciudadans que s’acotracian con ixe políu nombre sin saper quala cosa obliga, electors que votan sin coneixer a importancia d’o suyo voto, contrebuyents, que bosan as peitas sin capir ta que sirven. Habitants d’un país que no lis s’ha amostrato a aimar, talls están amenistablement os miembros d’un pueblo que manca d’instrucción civica”.






Pedagochía Muderna
Vicente Pertusa Périz
Antonio Gil Muñiz
1922        

31 de maig 2012

O Nueu Fundo Decumental


Deinde hue, naix o Fundo Decumental de O Charraire a on podretz trobar a Decumentación que s'exposa n'iste Bloc y en o Bloc chirmán: A Charrada.  O fundo irá fendo-se gran en a mida que se sigan penchando decumentos.

Toda a decumentación ye libre ta baixar a voluntat per qui pueda estar intresau. Se deseya que pueda fer honra ta bell ún y plante fuerte como un trango més en a normalidat d'a luenga aragonesa.



O Charraire

13 de maig 2012

As tres grans recetas d'a vida

"Cierto diya Gum-gum-ni, una reina d’a nuestra dinastía, esmorteixeba en a suya cambra nupcial, en heba reblato ta ra malotía d’os estaus d’animo. Bi heba tres qüestions que la enboiraban y que movilizaban tota a suya capabilidat de pensamiento:

Quálo ye l’inte més important d’a vida?; Quála ye a cosa més important que call fer?; Quálo ye lo secreto d’o buempasar?

Lo capitolié con as suyas chirmanas, con as suyas fillas, con as ments més fecundas d’a Federación sin obtener as respuestas que la satisfesen. Li dicioron que en yera dolenta, que d’as tres preguntas que la encerrinaban no bi heba cosa que podese estar vital ta ra pervivencia d’a manada.

Refusata d’ixa traza, a reina prencipié a esmorteixer-se. A manada se permenó. Si a Ciudat no quereba tresbatir a la suya solenca ponedera, debeba rendar-se, per primera vegada antimés, a resolver seriosament poblemas abstractos.

L’inte més important? A cosa més capital? O secreto d’o buempasar?


Tot o mundo proponié de respuestas:

L’inte més important ye quan, se mincha, perque l’alimento alporta d’enerchías. A cosa més important que call fer ye reproducir-se con tall de perpetugar l’especie y puyar a masa de soldaus que esfenderán a Ciudat més tardi… O secreto d’o buempasar ye a calor, perque a calor ye a fuent de plenitut quimica.

Denguna d’istas solucions acontentó a ra reina Gum-gum-ni, que albandonó o niedo y marchó campasola ta lo Gran Exterior. Allá tenié que luitar, cerenyament ta pervivir. Quan en tornó tres diyas més tardi, a suya comunidat se i trobaba en un estau penible. Manimenos a reina teneba as suyas respuestas. Heba trobato a revelación en meyo d’una endina baralla con fornigas furas:

L’inte més important ye agora, perque només puet fer-se bella cosa en o present, y si uno no s'alticama guaire d'o suyo present, malmeterá tamién o suyo esdevenider; A cosa més important que call fer ye ixa que ye astí, debant de nusatros, -si a reina no hese vencito a ra guerrera que quereba matar-la estarba muerta, allora; En lo tocant a ro secreto d’o buempasar, lo heba escubillato dimpués d’o combat: pende en estar vivo y en caminar sobre a Tierra. Asinás de fácil.

Tastar l’inte present; ocupar-se d’ixo que en tenemos debant de nusatros; caminar sobre a Tierra. Ixas están as tres grans recetas legadas per a reina Gum-gum-ni".

Bernard Werber
Le Jour des Fourmis.

22 d’abr. 2012

Sant Chorche en a nuestra identidat nacional



Os reis aragoneses d'os sieglos XIII y XIV estioron muit  devotos d'iste santo epico, real u preixinau, declarato como patrón d'os guerrers y caballers cristians.


A fegura epica d'o santo se mezcló con a Baralla d'Alcoraz (Uesca) de 1096 en qualo curso, y en muntau a caballo, haberba aduyato a lo eixercito d'o Rey Pero I debant d'as tropas de l'Islam d'a Taifa Zaragozana, que ocupaban a ciudat de Uesca dende o prencipio d'a dominación musulmana.


En rancando d'astí, Sant Chorche adhibe una gran valgua simbolica: O poderoso chinet armau yera un ser celestial qu'afirmaba a causa aragonesa y donaba sentiu transcendent ta ra luita armada, enreligando-se cerrinament en as creyencias y devocions d'ixas chents y en fendo parti d'a suya encetant identidat cultural.


En 1201, Pero II establié l'Orden melitar de Sant Chorche de Alfama en un castiello d'os arredols de Tortosa.

Chaime I emparó a establidura de coflarías chus l'advocación d'o santo, talls como as quilladas en Uesca y Teruel d'a primera metat d'o sieglo XIII.

San Chorche Aragonés. Creyato per Willtron
 (fuente: Wikipedia Commons)
O mesmo Rey Conqueridor en a suya Coronica asegura que Sant Chorche, "caballer blanco con armas blancas", aduyando a los eixercitos aragoneses, heba estato alufrau per cristians y moros en qualques barallas.



SANT CHORCHE Y LO NUESTRO ESCUTO

O terceno quartel d'o escuto aragonés s'adedica a Sant Chorche y ta la Baralla d'Alcoraz, casando con a tradición que diz  que Sant Chorche s'amaneixié a Pero I en ista decisiba enrestida, aduyando-le a prener a ciudat de Uesca d'os musulmans.

Iste terceno quartel pende de una cruz roya sobre fundo d'archenta- a cruz griega de Sant Chorche-, cantonada per quatre tozuelos de chefes moros muertos en a luita.Morens, rampinyos, con turbant y  cutio uellando  ta ponient.

A Cronica de Pero IV O Ceremonioso recenta como Sant Chorche "estié perén y en ye encara advogato d'as barallas d'a Casa d'Aragón".


Cal confitar que contine estando-ne. Goyoso Sant Chorche ta totz!

 Ent'alto Aragón perén!




No deixetz morir a nuestra voz


Y tot o que tos digo, amigos
d'aquí, d'astí y d'allá,
tot, lo sé de seguro,
son cosas que atros han dito,
que atros antis más
han sentiu, y que hué
sentitz con yo...

A mía voz
tremola con os aires,
brila con o sol,
se chela con os cierzos,
s'aflama con as calors.

A mía voz ye a de tu
y a d'ixa chent
que no conoixemos
ni tu ni yo.

Ye a vida de nusatros,
d'os que mos fa mal
o corazón,
d'os que encara semos ninons
con o peso d'as anyadas
y as arrugas d'a dolor...

A mía voz
-en tiengo encara de voz?-
ye de tu, amigo,
no la deixes morir en yo.


Y tot o que tos digo, amigos
d'aquí, d'astí y d'allá,
tot, lo sé de seguro,
son cosas que atros han dito,
que atros antis más
han sentiu, y que güei
sentiz con yo...

5 d’abr. 2012

A naixencia d'una ciudat... de fornigas

De seguras que no tos habretz qüestionato mái como naix un forniguer. A tamas d'ixo, ista en ye una pregunta guaire refitolera que no muita chent conoix y que recentaré deseguida.

En primeras, a forniga sale per primer vegada d'o suyo forniguer d'orichen y enceta a volar. En ye una alaica. En a suya volada, a forniga no ye pas solenca. De meya, mil cincocientas fornigas fembras com’ella y milentas més de masclos alatos l’acompanyan de vez en esferents tongadas.

Un fascal d’istos masclos l’emprenyarán sucesivament ta dimpués morir en plena volada.

En rematar a nosa sexual, l’alaica se i troba baldada y fambruda. Allora només que quatre d’as mil cincocientas d’o prencipio veyerán naixer a suya ciudat. A suya historia ye ista:


"A fembra 56 ye fambruda. No ye so que un cuerpo, sino tota una población qui reclama a suya ración de calorías. Quiento alimentar a lo niedo que portia en o suyo sin? Remata decidindo-se a salir d’o suyo forato. S’arrociega uns centenars de tozuelos y arreplega tres agullas de pin que en lamina y mastega con d’anglucia.


No en ye abastable. Hese ito de caza pero no se’n fa garras. Y ye ella qui puet estar a minchuza d’as milentas de depredadors amagatos arredol. Per tant, ella s’enclastra en o suyo forato t’asperar a muerte.


Manimenos, en cuenta d’ixo, amaneix un uego. O suyo primer chilipukanián! No guaire ha sentito qu’arrivaba. Sobate as suyas garras y preta, con totas as fuerzas que’en tien, a fonsera. Cal que ixo funcione, de no fer-ne tot i será de baldes.L’uego surte redolando. Ye chicot, quasi preto a pur d’estar griso.


Si deixa qu’esclate, dará naixencia ta una forniga muerta en naixer. Antimás... ni sisquiá poderba alimentar-la dica l’eclosión. Asinas que se mincha o suyo primer rampallo.


Isto li da de camín més d’enerchía. Bi’n ha un uego menos en a suya fonsera y uno més en o suyo estamaco. Con ixe sacrificio cobra nuevas fuerzas ta poner un segundo, tamién fosco, y tant chiquet como lo primer.Lo se mincha. Se siente encara millor.

O terceno tasament ye una mica més clar. Y mesmament lo s’abala. Soque con o terceno ye que cambea a reina de plan. Os suyos uegos son grisos agora y d’a grandaria d’os suyos uellos oculars. Chili-pu-ni en pon tres d’istas caracteristicas. Se’n mincha un y deixa ta los dos otris que vivan, escalfando-los chus o suyo cuerpo".








29 de gen. 2012

Antroponimia Aragonesa.


En breu ha estada publicata ra obra oficial de L'ACAR a on se replegan os prencipals nombres aragoneses chunto con as  suyas traduccions en castellán y catalán. Tos deixo l'enrastre ta que podatz fer-ne una uellada. O suyo titol ye:

Nombres Propios Aragoneses