30 de des. 2012

O Charraire Revista Anyal nº 2

No mos restaba ya que presientar  agora  a segunda edición d'a nuestra Revista Anyal a on replegamos totz os posts  que i estioron publicatos mientres ista anyada 2012 en iste Bloc.


O Charraire Revista Anyal 2

Remerar només que A Revista Anyal, asinas como atros textos d'intrés s'en troban disposables en ista endrecera.

 Buen cabo d'anyo y millor 2013 a totz!

20 de des. 2012

Diccionario Bilingüe Aragonés-Castellán. Tercena edición

Tot plega y pareix que ha plegato l'inte de publicar l'enampladura feita mientres toda ista anyada 2012 en o nuestro diccionario bilingüe. que en ye a primera ragón d'estar d'iste bloc. Disgraciadamente no son adhibitas todas as parolas que mos haberba cuacato adhibir, manimenos, call quaternar qu'iste no ye que un treballo progresivo que femos dende l'humildat y china-chana. Demandamos pacencia y una mica de tiempo ta fer-lo posible enca sigamos tristament conscients que talmén l'aragonés no apreste ya  d'ixe tiempo.



Asperando una vegada més como  de cutio  asperamos qu'en faiga honra ta ros nuestros lectors y aduye a fer coneixer ista aimada luenga nuestra.


Diccionario Bilingüe Aragonés Castellano

Postdata: Remerar només que a nueva edición d'o diccionario -igual como a resta de textos que dende iste bloc levamos publicada- se puet baixar de baldes en o nuestro Fundo Decumental.

13 de des. 2012

Una Luenga ta dominar-las a todas

Fuent: iwrite

“En suma, a Castiella primitiva en o suyo luengache,  mesmo que en a politica y en a guerra,  mesmo qu’en o dreito, s'apercazaba a complir una evolución que en yera destinada a trunfar. Iba menada per  un fin sentiu selectivo que encertaba ascape con aquellas formas que més tardi prosperarban tamién espontaniament en os dialectos circunvecins [...]”. 
Imachen d'a portalada d'o libro: "El Nacionalismo língüístico"
 de Juan Carlos Moreno Cabrera


Son parolas de Ramón Menéndez Pidal, considerau l’establidor d'a filolochía espanyola, en un d'os suyos libros amán de l'orichen d'o castellán. Asinas pos, seguntes iste autor, o viello condau, y dimpués reino, de Castiella s’afinca en l'abantguardia d'o luengache, a politica, a guerra y ro dreito peninsulars perque ixe yera o suyo destín y, en lo respective exclusivament a ro luengache, perque teneba una sensibilidat especial ta trigar as variedatz (u formas) d'as parolas més innovaderas, que dimpués prenerban as luengas vecinas.

Hue aimo de charrar d'o nacionalismo lingüistico, y en concreto meteré o foco en o nacionalismo castellanista u espanyolista. Bi son quantos argumentos con qualos s'ha pretendito, y se preten encara, chustificar a preminencia d'a luenga castellana sobre as  demés luengas d'o nuestro país. Pero hue me centraré en o que considero més perigloso d'ells, que pende en que ra propia luenga castellana tenerba un inherent caracter innovador, rebelde y discordant qu'explanicarba l'exito d'a suya esbandidura en traza de falca invertida, sorbindo en ro suyo trango ras luengas d’o suyo arredol: l'astur-lionés y ro navarro-aragonés. Iste ye l'argumento agafau per Menéndez Pidal, predominant en l'ambito academico dica fa uns anyos. Considero que ye l'argumento més perigloso de totz perque ye atrapaciau d’una suposada riguridat lingüistica que no ye tall; esfender que obchectivament o castellán poseye as qualidatz més aconsonants ta esdevenir en a luenga mayoritaria en a nuestra peninsula, y mesmo en atros puestos d'o mundo, me se fa una error, y muit grieu.