27 d’oct. 2012

Estratechias de manipolación mediatica

Enguán podemos veyer y comprebar como os meyos tradicionals mos amagan de traza guaire escarada l’información que mos intresa. De seguras que per no estar meyos abastablement libres sino perteneixents a grans multinacionals d’a información con os suyos propios intreses -as més d’as vegadas concaraus con os nuestros.

Per tot isto call estar percabiu y no deixar-se encantuciar per unas noticias asepticas que mos levan a ra indiferencia y pasividat social. Astí os deixo as prencipals estratechias de manipolación que os meyos fan servir cutianament a fin que nusatros continemos mielsudament amurriaus en o nuestro sillón. Paraz cuenta:

DIEZ ESTRATECHIAS DE MANIPOLACIÓN MEDIATICA

24 d’oct. 2012

Meter tot en qüestión. Noam Chomsky


Noam Chomsky ye filosofo, escritor, controvertiu activista y un d'os lingüistas més brilosos y reconeixius d'a humanidat. O suyo treballo ye estudiato en as universidatz de tot o mundo, dende facultatz de psicolochía dica titolacions lingüisticas, pasando per muitas atras disciplinas.Dada a suya brilosidat en tot lo qu'en fa, muitas son as frases que mos ha deixadas en istas zagueras anyadas de cerenyo activismo politico. Mái no ye mala ideya - per a suya actualidat, oportunidat y agudeza-  remerar bell unas:



"A tradición intelectual ye de servilismo enta ro poder, y si yo no la traicionase, m'averguenyarba de yo  mesmo".

"Quí son os guardians d'a historia? Os historiadors, naturalment. As clases educadas, en cheneral. Parti d'o suyo treballo ye farchar a nuestra visión d'o pasau de traza que empare os intreses d'o poder present. Si no en fan asinas, serán prebablement marguinaus d'una traza u d'unatra".


14 d’oct. 2012

"Españolizar" ye...



O ministro de Educación y Cultura, José Ignacio Wert, dice no esdicir-se y no rectificar "una coma" amán de que l’intrés de l’Eixecutivo espanyol ye "españolizar a los alumnos catalanes", car "por más vueltas que le doy, no veo nada reprobable en usar el verbo españolizar".

En una entrevista d’o diyario 'El Mundo', Wert se describe como "un nacionalista cívico español" y li se fa que "el término nacionalista no tiene por qué ser estigmatizado, siempre y cuando no se refiera a nacionalismos excluyentes".

Seguntes iste carnuz o suyo nacionalismo “españolista” no ye excluyent encá pretenda imposar una anviesta d’Espanya tant esbirriayada.

Ta ells, “españolizar” ye imposar a luenga castellana, o dreito castellán, funcionarios y mayestros que només charren o castellán encá tiengan qu’admenistrar y amostrar a escribir a millons de presonas con luengas distintas, acotolar atrás culturas, fer a mofla d’atros puntos de vista, mentir y malmeter a unas CCAA debant d’atras ta qu’esdeviengan unatra vegada en simplas gubernacions cevils.

Os catalans li han dito a iste modelo d’Espanya que prou, ells, no pas como nusatros, aiman cudiar y proteixer a suya luenga -que tamién ye nuestra- y no se’n deixan mangoniar més per mans foranas.

A graniza mayoralla d’os aragoneses semos ya “españolizados”, ixuplidando as nuestras antiquismas luengas propias -aragonés y catalán, que no pas o castellán imposau per funcionarios foranos- ; o nuestro dreito historico (fueros), a nuestra cultura, as nuestras ideyas propias y o nuestro argüello y dignidat como pueblo.

Españolizar” ye, de cutio, imposar a Castiella més imperialista y excluyent an no cullen atrás nacionalidatz ni tampoc no atrás trazas de estar espanyol, una Castiella on que muitos ciudadans de l’Estau y bell uns aragoneses prencipiamos a estar ya més que fartos.




Comentario censurato en l'espanyolista Heraldo de Aragón....
Per no estar guaire "españolizado"???.

9 d’oct. 2012

L'Aragonés deinde Iberolingua.com

O catalán ye, de conchuntas con  l'aragonés, una luenga propia d'a nuestra comunidat. Manimenos, talment per no estar  luenga exclusiva y especifica d'Aragón sino truixata con atras comunidatz, u talment per no estar en o periglo d'extinción en que l'aragonés se i troba enguán, no mos  hemos alticamato debidament d'ista polida luenga dica hue.

Antimés, no call ixuplidar tampoc que lo tema central d'iste bloc ye l'aragonés y si podemos ocuparnos-ne fendo servir a luenga catalana ta millor comprensión d'os catalanofablants que veigan o bloc, millor que millor. Asinas, d'un trucaz, emparamos l'atra luenga minorizata d'Aragón que pateix tamién l'ixuplido institucional y o retacule social en o nuestro país.

Tos deixo astí un intresant ensayo amán  de l'aragonés publicato per Iberolingua.com, l'enciclopedia lingüistica d'a Península Iberica  en a luenga catalana, que tracta d'estar guaire enciclopedico, editau deinde iste bloc (con l'humilde animo de colaborar n'a espardidura d'a luenga aragonesa y o refirme ta ra riqueza lingüistica peninsular) call  dicir  que os autors están otris,  totz colaboradors d'o prochecto d'Iberolingua.  

Puet escargar-lo astí.
L'aragonés Iberolingua

6 d’oct. 2012

Capucheta Roya y lo mercau feroch

"Como ya en sapetz ixo d'a mai que ninvia a ra suya filla ta casa d'a yayeta suya con virolla trescruciando a selva y bla, bla, bla, imos-ne dreitament ent'a medolla.

 (Escena d'o leito, con Capucheta y ro Mercau Feroch) 

 _ Yayeta, yayeta: Perqué a crisi d'o sistema financiero privau ha rematato esdevenindo en crisi d'a debda publica? 

 _ Ta privatizar as ganancias y socializar as perdas millor...

 _Yayeta, yayeta: Perqué Quánto més de diners en tiens, més facil en ye fuyir-se d'as peitas? 

 _Ta poder invertir en os nuestros concietos millor...

 _Yayeta, yayeta: Perqué deinde a refundación d'o capitalismo financiero s'ha pasato ta ra cancellación de l'Estau d'o Buempasar? 

 _ Ta chestionar privadament lo publico millor... 

 _Yayeta, yayeta: Perqué ye tant difícil regular os mercaus, achiquir o frau, gravar as transaccions financieras, privar l'espiculación... y tant fácil retallar os dreitos d'os treballadors? 

 _Ta minchaaaaaaaaaar-te milloooooooooor! Y la se'n minchó. Fin. 

 Y lo cazataire?, a yayeta rescatada?, a venganza escopeta en man?, o castigo t'o mercau feroch? Rai, rai. Isto en son lentellas, que sino s'encarranyan a prima (de risque), os chinos y os quatarís. 

 Si os chirmans Grimm (y Keynes) debantaran o tozuelo..".

Cuentos chinos de la Economia y otros chascarrillos para acabar con el sistema

EconoPlastas