31 de des. 2014

Gandhi, Occupy Wall Street y ra no Violencia

"…
En una d'as grans ironías d'ista hestoria, a invocación d'o esprito de Gandhi y Martin Luther King esdevinié en o prencipal meyo de chustificar a refundada militarización d'a sociedat estatounidense, d'una traza que, de seguras, hese deixato t'os dos, d'estar vivos ta presenciar-lo, tant esturdius como xorrontaus. Occupy ye un movimiento escruplosament no violento. Puet muit bien tractar-se d'o movimiento no violento més important d'a hestoria d'os Estatos Unitos, e isto a penar de ra absencia de codigos de paz, de chefes ni d'una policía que s'encargue d'ixo. 
David Graeber
En a suya caíta, bi yeran, a lo menos quinientas okupacions, qualos participants represientaban filosofías notablement diversas, dende cristians evanchelicos ta revolucionarios anarquistas y milentas de cursas y accions, y manimenos a mayoría d'os actos “violentos” atrebuyitos ta ros manifestants yeran només de quatre u cinco protestas, on se'n trencoron cristals. Alazetalment muita menos violencia que'n hesenos puesto asperar d'un partiu no muit baruquero de hockey canadiense.

Historicament, iste en ye un logro extraordinario. Sin dembargo, Bella vagada ha estato tractato como tall? Per cuentra, ixe puyal de finestras trencadas esdevinié deseguida en una crisi moral. Immeyatament dimpués d'as desacubilladas, quan os americans tenioron a primera oportunidat ta procesar en a suya amplaria tot lo que'n yera escaixindo -as aturadas masivas, os batans, l'esferra sistematica de fogars y bibliotecas- a blogosfera liberal se mantenié en cambeo cuasi plenament dominada per argumentos extrayitos d'un articlo tetulato “O Cancer en Occupy” escrito per un ex reportero d'o New York Times esdevenito en partidario de Occupy Wall Street clamato Chris Hedges, qui argumentaba que bell uns d'os incidents de finestras trencadas acayitos en Oakland estioron en realidat obra d'una violenta y fanatica facción anarquista clamata per ell mesmo como “Bloc Negro” y que ro més important que ro movimiento podeba fer ta no dar argumentos a ra actuación policial yera exposar y auchar a ixos elementos.
 
O feito de que cuasi dengún afirmamiento d'ixe articlo estase exacto -o “Bloc Negro” ye en verdat una formación y no pas una crica organizada y prebablement o 95% d'as okupacions ni sisquiá veyoron a mai no dengún- no sembló pas disuadir ta garra chen de malmeter cada vegada més con ixe tema.
 
En breu, os comentaristas liberals ya heban arribato a ra rematanza d'afirmar que ro verdadero problema de Occupy Wall Street no estió pas dengún acto de violencia fesica real (que'n estioron comesos per a policía cuasi en a practica totalidat) sino en o feito que bell unas okupacions contenisen elementos que, si bien no heban perpetrato actos de violencia, pensaban que ras protestas que embrecasen danyos cuentra ra propiedat podeban arribar a estar chustificadas.

Ta que se'n veiga ra esproporción: Mesmo en marzo en Nueva York, bi'n heba encara una inrematable descusión amán d'a finestra d'una solenca cafetería en Oakland -amán de si podeba, u no, haber-la trencato un activista ligato a ro Bloc Negro mientres una cursa feita en noviembre; como conseqüencia d'ixo, estié totalment inadvertiu ro primer acto de finestras trencadas escaixito en Nueva York ligato a ro movimiento Occupy que se producié o diya 17 de marzo. L'esmentada finestra -l'escaparat d'una botiga n'o Baix Manhatan- la trencó un oficial d'o Departamento de Policía de Nueva York en fendo servir o tozuelo d'un manifestant.
 
Només que ta barruntar quan malvada en ye ra clamada a Gandhi ta chustificar ra violencia estatal, podemos remerar as parolas y accions d'o mesmo Gandhi.
Gandhi


Ta ra mayoría d'os anarquistas, Gandhi ye una fegura ambivalent. D'una man, a suya filosofía s'alazetó en l'anarquismo de Tolstoi y Kropotkin. D'atra, acarrazó una mena de puritanismo masoquista y enzurizó un culto ta ra personalidat qualas embrecadas només pueden que concarar-se fundament con a creyación d'una sociedat verdaderament libre.

Condenó explicitament toda traza de violencia. Pero tamién ensistié en que ra aquiescencia pasiva con un orden social sinchusto yera bella cosa pior. Remero una conferencia d'Occupy a conseqüencia d'as desacubilladas n'a New Shool de Nueva York a on os pacifistas liberals surrayoron t'os organizadors que Gandhí fue tant de luen como ta suspender a suya campanya de Surtida d'a India a l'inte que'n paró cuenta que heba alcurrito un incident violento.

Pero no comentoron pas que'n l'esmentato incident os mesmos siguidors de Gandhi heban esquartiato 22 policías y pretato fuego t'os repuis. Me sembla a yo guaire sentau afirmar que si, ye un dizir, bells miembros d'Occupy Cleveland u d'Occupy Denver estasen escubillatos esquartiando y pretando fuego a una colla de policías, o nuestro movimiento se'n hese aturato de raso tamién, y profés que sin amenistar d'un lider tant de carismatico como Gandhi ta dicir-nos-ne.

En una parola, astí a on talls cosas yeran posibles, a ideya que Gandhi podise enullar-se per unas finestras trencadas no ye qu'asabelo d'absurda. Antimés, como politico, Gandhi refusó habitualment as demandas de condena d'aquells que'n yeran immersos en metodos més melitants de resistencia anticolonial -isto ye, d'aquells que no yeran parti d'o suyo propio movimiento.

Mesmo quan se tractaba de guerrillers enristindo comosarías u esclatando trens, Gandhi siempre remarcó que enca ell pensase que ra no violencia yera ra enfiladura més adequada, aquells, en yeran tamién buenas chents tractando fer lo que pensaban yera correcto. Mientres ta Gandhi oposar-se a ra sinchusticia de traza no violenta yera perén moralment superior a fer-lo de traza violenta, isto zaguero serba cutio millor a no fer ni mica ni brenca. 

Ta un, només en queda deseyar qu'aquells que dicen charrar en nombre de Gandhi podisen, a lo menos de cabo quan, fer com'ell.

… "


Ta ixos que sigan intresaus pueden consultar a recient obra de Norman Finkelstein “What Gandhi says: About Nonviolence, Resistance and Courage” (New York: OR Books, 2012) que contien numerosas citas que deixan platero que ro pior crimen ta Gandhi yera ra pasividat. Ell tamién escribié, més esparditament, que en concarar una sinchusticia manifiesta “si ra solenca elección posible ye entre violencia y falsedat, recomiendo firmament a violencia”.


..."
David Graeber 
2013









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si en queretz, podetz deixar un comentario astí