De seguras que no tos habretz qüestionato mái como naix un forniguer. A tamas d'ixo, ista en ye una pregunta guaire refitolera que no muita chent conoix y que recentaré deseguida.
En primeras, a forniga sale per primer vegada d'o suyo forniguer d'orichen y enceta a volar. En ye una alaica. En a suya volada, a forniga no ye pas solenca. De meya, mil cincocientas fornigas fembras com’ella y milentas més de masclos alatos l’acompanyan de vez en esferents tongadas.
Un fascal d’istos masclos l’emprenyarán sucesivament ta dimpués morir en plena volada.
En rematar a nosa sexual, l’alaica se i troba baldada y fambruda. Allora només que quatre d’as mil cincocientas d’o prencipio veyerán naixer a suya ciudat. A suya historia ye ista:
"A fembra 56 ye fambruda. No ye so que un cuerpo, sino tota una población qui reclama a suya ración de calorías. Quiento alimentar a lo niedo que portia en o suyo sin? Remata decidindo-se a salir d’o suyo forato. S’arrociega uns centenars de tozuelos y arreplega tres agullas de pin que en lamina y mastega con d’anglucia.
No en ye abastable. Hese ito de caza pero no se’n fa garras. Y ye ella qui puet estar a minchuza d’as milentas de depredadors amagatos arredol. Per tant, ella s’enclastra en o suyo forato t’asperar a muerte.
Manimenos, en cuenta d’ixo, amaneix un uego. O suyo primer chilipukanián! No guaire ha sentito qu’arrivaba. Sobate as suyas garras y preta, con totas as fuerzas que’en tien, a fonsera. Cal que ixo funcione, de no fer-ne tot i será de baldes.L’uego surte redolando. Ye chicot, quasi preto a pur d’estar griso.
Si deixa qu’esclate, dará naixencia ta una forniga muerta en naixer. Antimás... ni sisquiá poderba alimentar-la dica l’eclosión. Asinas que se mincha o suyo primer rampallo.
Isto li da de camín més d’enerchía. Bi’n ha un uego menos en a suya fonsera y uno més en o suyo estamaco. Con ixe sacrificio cobra nuevas fuerzas ta poner un segundo, tamién fosco, y tant chiquet como lo primer.Lo se mincha. Se siente encara millor.
O terceno tasament ye una mica més clar. Y mesmament lo s’abala. Soque con o terceno ye que cambea a reina de plan. Os suyos uegos son grisos agora y d’a grandaria d’os suyos uellos oculars. Chili-pu-ni en pon tres d’istas caracteristicas. Se’n mincha un y deixa ta los dos otris que vivan, escalfando-los chus o suyo cuerpo".
"Tant y mientres contina ponendo uegos, ixos dos enfortunaus se metamorfosian en largos sagallons quedos con un momo rarizo. Y ya prencipian a chemecar reclamando alimento. L’aritmetica s’envolica. De tres uegos que’n pon, amenista un ta alimentar-se ella mesma, os atros en son t’os sagallons.
Asinas ye como, funcionando en cercuito trancau, s’adube producir bella cosa rancando de no brenca. Quan un sagallón ye abastablement gran, da de minchar a unatro sagallón. Ista ye a solenca traza de donar-li as proteínas amenistables ta ra suya esdevenidura en una forniga de verdat.
Manimenos, o sagallón sobrevivient ye cutio fambrudo. S’esbulliga y chila. A fartalla d’as suyas chirmanas no l’atipa pas. A la fin, Chili-pu-ni se mincha ista primera prebatina de rampallo.
He de fer-lo, he de fer-lo, se’n diz y segundia. Piensa en o masclo 327 y pone d’un trucaz cinco uegos muito més clars. Angulle dos d’ells y deixa qu’os atros tres se desenvoliquen. Asinas, d’infanticidio en alumbramiento se produix o relevo vital. Tres trangos t’a debant y dos ta dezaga. Una crudel chimnasia que remata regudindo en un primer prototipo de forniga entera.
L’insecto ye muit chiquet y més bien feble, perque en ye subalimentau. Manimenos a fembra ha adubito o suyo primer chili-pu-kanián. A corrida caníbal per a existencia d’a suya ciudat ye ganada a meyas. A fe qu’ixa obrera amorfa puet cantiar-se y portiar alimentos d’o mundo exterior: calavres d’insectos, grano, fungos, fuellas… Y ixo en fa.
Chili-pu-ni, en zagueras, normalment alimentada, dona naixencia ta dos uegos muito més clars, guaire més cerenyos. As solidas cascas proteixen os uegos d’a fridor. Os sagallons son d’una grandaria ragonable. Os rampallos esclataus d’ista nueva cheneración son grans y atorrocaus. En serán l’alacet d’a población de Chili-pu-kan.
Respective a ra primera obrera zalitraca que facié qu’a ponedora s’alimentara, lugo muere abalada per as suyas chirmanas. Y dimpués d’ixo totas as muertes, totas as dolors qu’han preludiato a creyación d’a Ciudat quedan ixuplidatos.
Chili-pu-ni chusto plega de naixer".
Les Fourmis, 1991
Bernard Werber
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Si en queretz, podetz deixar un comentario astí